viernes, 24 de febrero de 2012

cierta tristeza

Estaba todo tan vacío
que lo llené de recuerdos
y me entraron ganas
de inundar la ciudad
en lágrimas
pero al fin
el pasado es bello
pero también caduco
y siempre toca avanzar
mirando atrás de reojo
con una sonrisa por vestido
no me he perdido
sino que acabo de empezar
otro mañana
de pogos y rosas
de tinta y frutas
de trueques y permutas
pero al fin
la vida huele bien
incluso desde la taza



Foto: Miguel Ángel Camero

1 comentario:

  1. És trist, sí. Però ja és això, un bon poema ha d'expressar un o més sentiments universals. Ah, el passat... sempre ens ha de servir per avançar, i tant.

    ResponderEliminar